|
|
||||||||||
|
|
|
El territori del Llobregós va constituir, principalment durant el segle X, la frontera entre els comtats del nord i les regions de les taifes andalusines del sud i ponent del país.
La primera preocupació militar dels senyors fronterers va ser la fortificació i la seguretat d’aquest indret, edificant una xarxa de construccions defensives, siguin torres o castells, que configuraran l’anomenada "línia defensiva del Llobregós".
Diverses són les fórmules constructives d’aquesta arquitectura de caràcter militar: des de la magnífica torre de Vallferosa, la més alta de Catalunya i un dels millors exemples de torre-residència, fins a la complexa fortificació de Castellfollit de Riubregós, amb torres albarranes fora del perímetre casteller, que conserva uns excepcionals grafits a l’interior.
Una altra tipologia ve donada per la torre del castell d’Ardèvol, de planta rectangular i amb una singular porta amb un arc de ferradura. Finalment,
el campanar del castell de Sanaüja o el gran casal de Massoteres ens
parlen de la paulatina adaptació de les primitives construccions
defensives en residències de caràcter senyorial.
|
||||||||
