El mas o masia, alhora residència i centre d’explotació agrària, presenta una gran riquesa de formes arquitectòniques derivades de l’adaptació al medi, les condicions climàtiques o els materials de construcció,

Al Llobregós trobem des d’exemples de cases fortes d’origen medieval, que fins i tot ocupen l’emplaçament d’una antiga torre de guaita, fins a les més comunes construccions d’època moderna (segles XVI i XVII), destacant els grans portals adovellats i els finestrals decorats amb delicades motllures renaixentistes. Alguns d’aquests masos presenten elements de fortificació, amb baluards i torratxes que ens duen el record del bandolerisme.

D’altra banda, en les construïdes o reformades durant el segle XVIII s’acostumen a obrir grans galeries d’arcades a la part de solana, com a signe inequívoc de prosperitat i relaxació dels costums.

No podem oblidar finalment la presència de les capelles, que complementaven el conjunt dels masos, símbol de la imbricació entre l’Església i la pagesia benestant durant l’època moderna.